Notícies

Feta per alumnat de robòtica i programació de primer de batxillerat: Doolaard , Leonora- Frei , Joshua Ian- Ovsiyenko Overko, Maxim

El passat 12 de febrer de 2025, l’alumnat de robòtica de primer de batxillerat van poder entrevistar telemàticament l’Alícia Casals i Gelpí, enginyera industrial i informàtica i catedràtica a la Universitat Politècnica de Catalunya, especialitzada en robòtica.

Bon dia Alícia, benvinguda i gràcies per atendre’ns. Som la Leonora, en Maxim i en Joshua, alumnes de primer de batxillerat de l’optativa de robòtica de l’institut Illa de Rodes de Roses. Comencem!

Què és el que et va motivar a estudiar enginyeria industrial i dedicar-te a la robòtica?

Doncs mira,…és clar, us heu de situar 50 anys enrere…en el meu entorn no hi havia influències d’aquest àmbit. A casa érem 4 germanes que anaven a una escola de monges, i el que estava previst pel nostre futur era fer unes tasques que aleshores es deien “Sus labores”...però a mi m’intrigava saber com funcionaven les màquines, que llavors eren bàsicament els cotxes…i vaig pensar fer enginyeria…

Si no haguessis entrat a estudiar robòtica i informàtica, en quin altre camp t'hauria agradat?

Dubtava molt entre l’enginyeria i la física. També estava interessada en la medicina…no tenia una vocació claríssima, probablement si hagués fet una altra cosa també m’hauria agradat. Vaig pensar que si feia enginyeria podria dedicar-me a la docència, i per això la vaig triar. Tot i que va costar decidir-me…perquè era cosa d’homes! vaig estar uns mesos valorant perquè d’entrada l’havia descartat…

I com ho vas viure en un món ple d’homes?

Doncs perfecte, vaig passar d’una vida rodejada de noies a una rodejada de nois. Al primer curs d’enginyeria érem unes mil persones i només vuit érem noies. Però molt bé! Evidentment com que era “diferent” no estava tan integrada com la resta, em sentia una mica solitària…però em cuidaven i respectaven…

S’han complert les prediccions o idees que tenies de la teva vida professional?

De petita volia ser professora, però pensava que seria de primària o secundària. Però he acabat treballant a la universitat, perquè tot i que jo la programació la vaig començar a tercer de carrera, just quan vaig acabar es va crear la facultat d’informàtica…i aquí em teniu! la vida a la universitat és diferent, combinem docència amb recerca, i la nostra feina és principalment generar coneixement i compartir-lo…

I com és que vas acabar amb la robòtica?

El món de la robòtica als meus inicis de la carrera professional encara no existia, però semblava que el futur podia ser interessant…arrel d’un viatge a Japó del meu Cap de Departament vam començar a fer cursos, revisar llibres…

Pel què fa a l'àmbit mèdic…quin va ser l’impacte més significatiu de la teva feina en la vida dels pacients? 

És molt bonic participar en la cura dels pacients…veus un món molt diferent, gent amb discapacitats i mires d’ajudar…un dels casos que recordo més és el de l’Ignasi Terraza, un pianista invident que va estudiar informàtica…amb ell vam investigar sobre un teclat adequat per invidents…això ens va motivar a enfocar la robòtica cap a la medicina. De vegades sap greu, perquè nosaltres busquem fer recerca i diners, i darrera hi ha persones…sempre esperem que amb la recerca poguem millorar la seva qualitat de vida…

Si tinguessis l'oportunitat de canviar alguna cosa en la teva carrera, què seria i per què?

No canviaria res…abans treballar amb ordinador era molt diferent. Recordo un viatge a Japó, en el qual la manera de comunicar-se era via fax…completament diferent a la que coneixem ara. Socialment hi ha hagut una revolució també des del punt de vista tecnològic i és molt interessant viure aquest canvi. La meva tesi doctoral la vaig fer a màquina i amb corrector blanc! Tot el sistema de percepció, els sensors, els ordinadors i la robòtica és de gran importància i té un gran impacte... he treballat amb robòtica submarina, robòtica mèdica…un sensor ben petit que ara costa 20 euros, abans costava 3000 euros i era molt més voluminós. I mira, vosaltres potser també us penseu que treballareu d’una manera i vés a saber! 

Què t'agrada fer en el teu temps lliure? O ho dediques tot a la robòtica i a la informàtica?

Què és això del temps lliure? jajaja…mira, m’agrada molt trobar-me amb gent, events socials, interactuar amb la família. També m’agrada anar a la muntanya…

Globalment, quins països tenen els millors recursos en l’àmbit de la robòtica? Espanya és una d’elles?

Els llocs on més he anat, han estat Japó i Estats Units, són els països més avançats en aquest àmbit. També vaig fer un viatge a Rússia, el 1990, i em va impressionar que amb molt pocs recursos eren capaços de fer grans projectes…tenien fins i tot escassetat de paper, i utilitzaven robots analògics…nosaltres amb molt menys recursos que Estats Units també vam competir amb ells una vegada en un projecte i els vam guanyar! Actualment, Suïssa és una passada, hi ha investigadors molt bons…és el país on hi ha més gent dedicada a la robòtica i tenen una gran qualitat amb la fabricació de robots... 

La intel·ligència artificial és una eina positiva o negativa per a aquesta societat? És a dir, en fem un bon ús?

Hi ha molts diners i llocs privats i públics, també inversions militars, així et pots aventurar…nosaltres n’hem obert algunes…moltes empreses tenen pocs recursos per mantenir-se i per tant, fracassen en la fase de desenvolupament abans de començar a fer negoci. Però com que n’hi ha moltes…algunes aconsegueixen tirar endavant…

Quins canvis has observat a l’ensenyament en l’enginyeria i la robòtica durant els teus anys de carrera? 

Bé, la situació actual a l’ensenyament és una mica dramàtica…arriben alumnes amb menys coneixements a les aules…els canvis de plans d’estudis…perds temps reorganitzant…notem una baixada de qualitat…les persones són diferents, els mitjans són diferents, tenim més recursos informàtics…quan vaig estudiar jo, l’accés era més limitat, ara la universitat arriba a més gent, però potser abans hi havia més qualitat…

Què opines sobre la por que els robots poden reemplaçar llocs de treball en el futur? 

Em sembla bé, els canvis tecnològics han produït globalment una gran evolució. Els problemes que tenim ara és que podem tenir treballs més bons però cal coneixement. La tecnologia ha fet que estiguem millor, encara que potser hem causat problemes de sostenibilitat…

Quin consell els donaries als joves que es voldrien dedicar a la robòtica? 

Formar-vos en mates, física, química…en tot! i dedicar-vos al que ens agradi més, podeu ser informàtics, mecànics, electrònics…la robòtica ho té tot. Nosaltres ara treballem amb metges per exemple! la carrera s’ha de tenir, però el que és més important és la iniciativa i la inquietud per saber i per saber fer.

A secundària la programació i robòtica es treballa amb matèries optatives… canviaries alguna cosa per afavorir el flux de talent cap a estudis superiors? 

El que s’està discutint molt ara és per exemple el tema Lego…el Lego motiva, però pot trivialitzar una mica la robòtica…es necessiten més coneixements, anem molt directes als resultats…existeixen altres aspectes, com les friccions, que poden fer que un robot vagi bé o no…

En quina universitat o cicle ens recomanaries estudiar per apropar-nos a l’àmbit de la robòtica? 

És difícil escollir un centre en concret…totes les universitats són bones, hauriem d’anar a la que més ens convé…guiar-te pel què t'agrada... 

És possible poder estudiar robòtica sense entrar a cap universitat? Des de casa vull dir…

Depèn de la teva capacitat, hi ha persones molt autoformatives…has de tenir un caràcter i una predisposició molt particular…en general necessites una molt bona base…és millor tenir a alguna persona que en sàpiga i que t'ensenyi…s’ha de veure una mica globalment, el què cal és aconseguir una base àmplia…

Perfecte Alícia! fins aquí la nostra entrevista, de nou, moltes gràcies pel temps que ens has dedicat i fins una altra!

A vosaltres, espero que hagi estat útil…si teniu més inquietuds, aquí em teniu!